En el primer número, coincidint amb l'inici de l'estiu i de les vacances, es tractà el tema dels viatges a països tropicals, molt en síntonia amb el moment. Ara, coincidint també amb el canvi estacional i climàtic, hem decidit de presentar el tema de les Pneumònies Adquirides en la Comunitat (PNAC). Es manté la idea original de fer una "revisió" senzilla i sobretot pràctica, d'aquí que el títol, "Pneumònies Adquirides en la Comunitat, Maneig en la Consulta d'Atenció Primària", reflecteixi perfectament el contingut de l'article que trobarà el lector.

Les PNAC representen un problema al qual ha de fer front, amb una certa freqüència, el personal sanitari dels centres de salut i que pot conduir a una situació d'ambivalència contradictòria. Per un costat, hi hauria els que pensen que es troben davant d'una malaltia relativament senzilla i de no difícil maneig. Per un altre costat, hi ha els que no ho veuen tan simple i pensen que el millor és derivar a l'atenció hospitalària. Com sempre passa buscant un punt d'equilibri, ens trobaríem davant de la correcta actuació ja sigui en els aspectes diagnóstics, en els terapèutics i/o en els de seguiment. Pensam que aquest article pot ajudar a establir aquest punt d'equilibri a l'hora de posar-se davant d'un pacient amb una PNAC.

En el tema de les pneumònies, igual que en molts d'altres, la informació que té el professional d'atenció primària per al maneig d'aquesta patologia, és bastant esbiaixada, per un motiu fonamental, que no és altre que la majoria d'investigacions realitzades corresponen a l'àmbit estrictament hospitalari. I fan referència, les dades que aporta la literatura, als pacients que presenten pneumònies, tant hospitalitzats com atesos en serveis d'urgència d'hospitals.

Fou per això que, entre 1992 i 1994, tres centres de salut de Palma de Mallorca (Camp Redó, Escola Graduada i Coll d'en Rebassa) a més de la secció de Malalties Infeccioses i el Servei de Microbiologia de l'Hospital Son Dureta realitzaren un estudi de seguiment de les PNAC diagnosticades a Atenció Primària. L'objectiu general d'aquest treball fou l'establir la incidència i les caracterìstiques clínico-epidemiològico-terapèutiques de les PNAC en la nostra zona i des d'Atenció Primària. Els resultats d'aquest treball han permès d'aportar elements que poden contribuir a la millora en l'atenció sanitària dels pacients amb PNAC.

Per últim, voldriem agrair a la Dra. Eugenia Carandell, coautora de l'estudi abans esmentat, l'elaboració d'aquest article. Esperam que tingui la mateixa bona acollida que va tenir el número anterior.