Els viatgers internacionals estan sotmesos a diferents tipus d'estrés que poden reduir la seva resistència a les malalties: aglomeracions, esperes llargues, canvis d'alimentació

El pas de diferents fusos horaris pertorba els cicles de son i vigília (desfasament horari). El temps necessari per a una adaptació completa depèn del nombre de fusos horaris creuats i pot esser d'una setmana o més. És aconsellable el programar un període de recuperació durant els primers dies després de l'arribada. També pot ser útil el prendre un somnífer d'acció breu les primeres nits després del viatge.

El tipus de viatge també influirà en les mesures a prendre, per descomptat més exigents en zones rurals o sense serveis.

• Aliments i begudes
• Activitats aquàtiques
• Malalties de transmissió sexual
• Paludisme
• Situacions especials

"Alerta amb el que menja", s'aconsella sovint al viatger però pocs saben realment el que això significa. És necessari facilitar als viatgers informació un poc més detallada. taula 1

El viatger no ha d'oblidar el consell "cuit, pelat u oblidat" en relació als aliments.

L'aigua per a beure s'ha de bullir (5 min.), clorar (1 ó 2 gotes de lleixiu per litre d'aigua) o filtrar, si no se'n pot garantir la puresa (embotellada amb precinte). Convé usar comprimits desinfectants d'alliberament lent o col×locar un filtre a les aixetes, si s'ha provat que ofereixen una desinfecció segura i sense riscos (a les botigues de viatges n'hi ha de diversos tipus).

A la farmaciola del viatger no hi han de faltar les sals de rehidratació oral

Als tròpics els cursos d'aigua dolça, canals, llacs, etc. poden estar infectats per larves que penetren a la pell i provoquen l'esquistosomiasi (bilharziosi). Cal evitar el rentar-se i el banyar-se en aigües que poden estar contaminades. Tan sols són segures les piscines amb aigua clorada.

Activitats com nedar, pescar i caminar amb els peus descalços per rius, arrossars o terrenys enfangats poden exposar al viatger a la leptospirosi, sobretot en les regions del sud-est asiàtic i del Pacífic occidental.

És convenient l'usar calçat que protegirà contra l'anquilostomiasi, la tungiasi, l'estrogiloidiasi i certs micètomes.

En principi, els banys al mar no impliquen riscos de malalties transmissibles. No obstant això, és recomanable que el viatger s'informi en el lloc si està permès el banyar-se i no suposa un perill per a la salut.

Les mesures de prevenció de les infeccions de transmissió sexual són les mateixes a l'estranger que al lloc de residència. Cal utilitzar preservatiu en cada relació de principi a fi. No hi ha cap evidència que el VIH o altres infeccions de transmissió sexual es transmetin per les picades d'insectes.

Els viatgers han d'evitar les injeccions (amb finalitats no mèdiques) i sobretot no compartir agulles. Les injeccions mèdiques amb instrumental no esterilitzat poden ser una via d'infecció. També pot ser una via de transmissió l'instrumental dental i quirúrgic no esterilitzat, les agulles que s'utilitzen per a tatuatges i acupuntura, els aparells per a perforar orelles i altres instruments de perforació de la pell.

Alguns països han imposat restriccions a l'entrada al seu territori de persones infectades pel VIH/SIDA. Qualsevol exigència d'un certificat de seronegativitat per al VIH ("Certificat d'absència de SIDA") és contrària al Reglament Sanitari Internacional (OMS 1969), ja que en el seu l'article 81 s'hi estipula que "en el tràfic internacional no es poden exigir altres documents sanitaris que els contemplats pel Reglament".

Mesures generals de protecció.

1. Ser conscient del risc i protegir-se de forma efectiva.

2. Evitar les picades de mosquits: és la primera línia de defensa contra el paludisme.

3. Prendre la quimioprofilaxi recomanada i fer-ho de forma correcta. Informar-se sobre el risc que existeix en les zones concretes que visitarà. En el cas de no obtenir l'esmentada informació específica abans de sortir de viatge, cal actuar com si el risc fos uniforme en tot el país.

4. Conèixer la importància del diagnòstic i tractament precoços. Cap profilaxi antipalúdica no assegura una protecció completa. És molt important el sospitar paludisme en tots els casos de febre inexplicada que hagi començat a partir del setè dia d'estada en una zona endèmica. Sempre que sigui possible, consultar a un metge immediatament.

El metge de família ha de realitzar les activitats següents en tota consulta prèvia a un viatge amb risc de paludisme taula 2

Protecció contra picades de mosquits. taula 3

Consells per als pares que viatgen amb nins petits

1. El risc és especialment alt per als nins que de forma ràpida poden caure greument malalts com a conseqüència d'una infecció de paludisme. S'evitarà el portar lactants i nins petits a una zona de paludisme si no és absolutament necessari.

2. És necessari el protegir als nins contra les picades de mosquits (existeixen mosquiteres per a bressols i llits de nins). Cal que estiguin a sota d'una mosquitera entre el capvespre i l'alba sempre que sigui possible.

3. Cal administrar una profilaxi contra el paludisme als nounats tant si s'alimenten amb biberó com amb llet materna, ja que no els protegeix la profilaxi de la mare.

4. Guardar els fàrmacs contra el paludisme fora de l'abast dels nins. La cloroquina és especialment tòxica per als nins si se sobrepassa la dosi recomanada.

5. Consultar immediatament al metge si un nin té febre. Els símptomes del paludisme en els nins poden ser atípics, pel que sempre cal pensar que pot tractar-se de paludisme. En els lactants s'ha de sospitar paludisme inclús si emmalalteixen sense febre.

El que en el nostre país de residència pot semblar habitual o normal, tal vegada no ho sigui en països exòtics o senzillament de cultures o règims polítics diferents. Tres són les més freqüents: els viatgers amb malalties cròniques o ancians, la viatgera embarassada i el viatger infantil.

Viatger amb malalties cròniques.

1.- Proveir-se d'una bona assegurança de repatriació en cas de malaltia.

2.- Portar una quantitat de medicació suficient per a tot el viatge i guardar-la a l'equipatge de ma no en el facturat.

3.- La medicació s'haurà de conservar en l'envàs original i s'haurà de conèixer el nom del fàrmac no el nom comercial (diferents marques en altres països)

4.- Si existeix alguna medicació d'"especial conflicte" (mòrfics, psicòtrops,...) així com material "sensible" (xeringues) haurà de portar un informe o còpia de la recepta oficial on s'hi especifiqui la patologia i la necessitat de l'esmentat tractament o material. L'informe haurà de ser realitzat en anglès o francès, per descomptat si això és possible, i amb una identificació oficial clara (segell).

5.- Si el pacient és portador de marcapassos o d'algun tipus de pròtesi (anca, plaques) també haurà de portar un informe o inclús una radiografia si la té

6.- En els viatges solen realitzar-se activitats no habituals en el país d'origen (submarinisme, muntanyisme...) pel que s'ha de desaconsellar expressament en aquelles situacions que creguem convenient.

Diabètic insulinodependent:

• Atenció als informes de xeringues i insulina així com a la seva conservació (nevera portàtil o injectors amb més autonomia)

• A l'augmentar el caminar en els viatges cal prestar especial atenció al tipus de calçat, mitjons i higiene dels peus.

• Si viatja cap a l'oest més de 4 hores, el dia s'allargarà i haurà de prendre un àpat a l'arribar amb un suplement d'insulina ràpida 1/4 dosi diària.

• Si el viatge és cap a l'est, el dia s'escurça i haurà d'administrar-se una dosi d'insulina semilenta 3/4 de la diària abans del viatge.

EPOC

• Especial cura en viatges al desert o zones tropicals a causa de la variació de la humitat ambient.

• Descartar viatges a zones de gran altitud > 2000 m (La Paz, Nepal) així com dormir el llocs amb gran possibilitat d'àcars (barraques, cabanes).

• Sol×licitar zona de no fumadors en els vols i realitzar-los en cabines pressuritzades.

Cardiòpates

• Limitar els viatges amb cotxe pel gran component d'estrés potencial; si el viatge es realitza amb vaixell, verificar l'existència d'ascensors.

Portar l'últim ECG disponible, l'informe dels marcapassos i descartar els viatges si fa menys de tres mesos d'un IAM.

Nefròpates

• Verificar l'existència de centres d'hemodiàlisi (si es precisa) inclús sol×licitant cita en els centres de referència del país a visitar (per exemple a EUA).

• En la majoria de línies aèries existeixen dietes especials asòdiques però no baixes en proteïnes.

Viatgera embarassada i en edat fèrtil.

Probablement les vacunes (vegeu recomanacions vacunals) o fàrmacs per a profilaxi juntament amb el tipus de transport siguin les principals consultes relacionades amb aquestes viatgeres.

1.- No existeix cap sistema de transport contraindicat, a excepció dels clarament perillosos pel que cal donar consells depenent del mitjà: amb cotxe s'aconsella parar per a mobilitzar les extremitats inferiors cada hora, amb avió no prendre begudes gasoses per a disminuir la quantitat de gas a expandir en el vol, amb vaixell prevenir la fàcil hiperemesi.

2.- El paludisme en una dona embarassada incrementa el risc de mortaldat materna, mortaldat neonatal, de part prematur i de mortinats. Cal evitar anar a una zona de paludisme si no és absolutament necessari.

3.- S'han d'aplicar estrictament les mesures de protecció contra les picades dels mosquits.

4.- En relació al tema fàrmacs, vegeu secció quimioprofilaxi del paludisme.